Glosateca

Recurs

La jota

Comparteix aquest recurs

Informació extreta del Manual de Glosa (Cor de Carxofa), el llibre Pensar en vers de Josep Vicent Frechina i l’article sobre la Jota d’Artur Gaya a la revisa Caramella.

 

Història i origen

La jota a les terres de l’Ebre és com la sardana a Catalunya. És la seva dansa, música i cançó improvisada. Les Terres de l’Ebre engloben les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, El Baix Ebre i el Montsià. També hi ha jotes al Maestrat i el Matarranya.

Les jotes eren utilitzades durant el s.XIX i XX en rondes festives que s’acostumaven a fer en les celebracions festives o familiars: romeries, casaments, batejos, festes de quintos, tavernes, cafès, amb la programació de cinema, etc.

La feina de cantador va teniu una important funció social. Arrossegaven molta gent de festa tota la nit, generaven opinió i arribaven a arranjar litigis de tota mena.

 

La tonada

La jota s’interpreta, com el cant d’estil, amb una rondalla mixta de vent i corda configurada, en la seua formació bàsica, per guitarra, guitarró, trompeta, clarinet i bombardí, encara que en la documentació més antiga es parla també de violins, bandúrries, acordió, tiples, pandereta, ferrets i castanyoles. L’encapçala un cantador, anomenat també enversador, el qual improvisa les cobles que en l’actualitat solen tenir 6 versos-dits paraules.

De l’aspecte musical, el més destacat és que cal cantar amb veu potent i aguda, per ajustar-se al volum i la tonalitat bàsica dels instruments de la rondalla. Cal dir que aquesta formació de rondalla no ha estat sempre igual, i no és l’única possible. De fet, en situacions més espontànies les jotes es canten a pèl, i si bé dominen dues tonades (conegudes com la de “Canalero” i la de “Teixidor”), tampoc són opcions tancades i cada cantador pot arribar a tenir-ne una de pròpia.

Els acords són invariablement una alternança de tònica i dominant.

 

Estructura

Actualment es canten els versos de sis paraules (és a dir, estrofes de sis versos) i sembla que aquesta va ser una innovació força recent del cantador rapitenc Perot.
La rima assonant hi és perfectament permesa. Els versos senars poden
ser lliures.

Que perdòniga la gent
de lo que jo puga cantar
que estem en la democràcia
tots tenim dret a parlar
cada u fem comentari
del món del modo que va.

Jo sóc un treballador
que m’agrada poc picar
me s’ha acabat la faena
i al paro em vaig apuntar
i ara m’ha sortit la grossa
cobro sense treballar.

Lo Canalero

 

Cantadors històrics

Al segle XIX hi trobem els tortosins Mariano Manta i Pio Cabet. La primera meitat del segle XX , entre altres noms, va ser l’època de l’ampostí Carrinya, del Güec de Roquetes o de Caragol, un dels cantadors més recordats al Delta de l’Ebre. Ja cap a la segona meitat, recordem personatges com el rapitenc Agustí Domènech Perot, a qui se li atribueix ampliar les estrofes de 4 a 6 versos, o Francesc Balagué Boca de bou, considerat el més intel·lectual dels cantadors per les seues aficions com a poeta i home de teatre. Va ser justament a la meitat del segle quan es va tornar a versar en català, fet que molts li reconeixen a Pepe García lo Canalero, un dels noms més populars de la última generació de joteros juntament amb Nicasio Balagué de l’Aldea, Francesc Roig lo Noro del Lligallo del Ganguil, Andreu Queralt Codonyol d’Alcanar, Josep Guarch lo Teixidor de l’Aldea o lo Fumadó de Sant Jaume d’Enveja.

                                             Josep Garcia Lo Canalero

 

Moment actual

El grup de folk Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries han fet una gran tasca en la recuperació i difusió de la jota a l’estil del Canalero i el Teixidó i altres jotes i cançons tradicionals de les Terres de l’Ebre. Avui en dia hi hauns quants cantadorsi cantadores que continuen amb la tradició: Sofia de la Ribera, de Sant Jaume; Guardet lo Cantador,d’Amposta; Josep Arasa Joseret, de Tortosa; Sílvia Ampolla, de Tortosa; Imma de Sopa, d’Amposta; Gemma Balagué “Fardatxa”, de Tortosa; Dolors Espelta i Lluís Cid d’Amposta; Paco Lo Xatet i Lo Xicuelo, de Sant Carles de la Ràpita; Jose Maria Labernia, Maria Teresa Valmanya i Rafel Frank, de La Cava; Fumadó, de Sant Jaume d’Enveja; Àlex de l’Aldea, i Juanito Aragonés de Roquetes.

Hi ha alguns cantadors que tenen la mateixa rondalla fixa, i altres que van rotant. Les rondalles actuals que hi ha són la rondalla de Teixidor, la del Canalero, Suc d’anguila, Tal com sona, dels Ports, Rapitenca, Xino-Xano, dels Alfacs, lo Planter, dels Tres cantadors, i la rondalla dels dimarts al llar.

               Quico el Célio, el Noi i el mut de Ferreries i Pep Gimeno Botifarra.

 

Articles i enllaços

Comparteix recurs