Glosateca

Recurs

Glosa mallorquina

Comparteix aquest recurs

Informació extreta del Manual de Glosa (Cor de Carxofa) i el llibre Pensar en vers de Josep Vicent Frechina.

 

 

Història i origen

La glosa mallorquina té com a trets principals, d’una banda, el fet que es canta sense acompanyament instrumental i amb una tonada que cada glosador ha fet seva -encara que des de la revifalla recent del glosat, els glosadors disposen d’un grapat de tonades d’on triar-; i, de l’altra, la seva flexibilitat permet al cantador adaptar el nombre de versos a les seves necessitats expressives.

Històricament, els glosats es feien a les festes cíviques i religioses, al teatre i , sobretot, a la taverna, el seu territori natural. El format de glosat consistia en el combat entre dos o més glosadors- rara vegada més de quatre- que defensaven postures oposades o representaven papers antagònics, de vegades personificats en ells mateixos, tot simulant una llarga enemistat.

El glosat mallorquí compta des de ben aviat amb l’apreciació de molts intel·lectuals illencs admirats davant la inventiva, la destresa i la ferocitat dialèctica dels glosadors. Ja en el segle XIX es troben diversos testimoniatges d’aquest capteniment.

 

 

La tonada

La glosa mallorquina té com a trets principals, d’una banda, el fet que es canta sense acompanyament instrumental i amb una tonada que cada glosador ha fet seva; i, de l’altra, la seva flexibilitat estròfica que permet al cantador adaptar el nombre de versos a les seves necessitats expressives.

A partir del 2008/2009, a més a més de la melodia de glosa mallorquina, es fan servir romanços i dècimes per improvisar. S’utilitzen cançons populars i tradicionals de les Illes Balears com ara Don Francisco, El comte i la pastora, La mort de na Margalida, Sa madona, Les Verges, Ses pomes,…

Pel que fa a les dècimes se sol utilitzar la melodia de glosa mallorquina o la de Cançonetes, de Biel Majoral.

 

 

Estructura

La glosa mallorquina té un mínim de quatre versos heptasíl·labs i un màxim que rarament supera els dotze versos. L’estrofa conté sempre dues úniques rimes que es combinen lliurement però s’evita fer-les coincidir en els dos primers i en els dos darrers versos.
Pel que fa a altres tonades, s’utilitzen els romanços i les dècimes. Els romanços s’estructuren sobre quartetes heptasíl·làbiques que es van encadenant on la rima és abab o abba. Les dècimes són 10 versos heptasíl·labs amb rima abbaaccddc.

Vull tenir el dret a ser
tot allò que m’han llegat.
Som…per una identitat,
i per ella em faig valer.
Fins que em quedi un bri d’alè
no quedaré boca closa.
La consciència m’imposa
ser amb el poble compromès.
Per qui vos parla, això és
la funció que té la glosa.

Mateu Xurí, pregó de les festes de Santa Margalida 2012.

 

 

Cantadors històrics

Antoni Garau Vidal mestre Lleó (Llucmajor, 1818-1908), Gabriel Sampol (Montuïri, 1864-1944), Bernat Rigo es Cabo Loco (Sa Cabaneta, Marratxí1870-1936), Llorenç Ferragut Cartutxo (Sencelles,1880-1954), Llorenç Capellà Batle (Llucmajor 1882-1950), Sebastià Vidal Sostre (Cas Concos, 1888-1966) Guillem Crespí es Panderer (Santa Margalida, 1890-1948), Jaume Calafat (Valldemossa 1901-1982) Joana Serra Cartera (Búger 1908-1991), Miquel Massanet Parrí (Porreres 1910-1997), Miquel Perelló Canta (Búger 1915-1990), Sebastià Nicolau Senisu (Manacor 1923-2003), Jordi Torrens Mirató (Llubí), Joan Planisi Planisi (Manacor, 1928), Antoni Socias Pobler (Sa Pobla 1929-2011) i Rafel Roig Carritxoner ( es Carritxó, 1933-2017).

 

 

Moment actual

 

La fundació de l’Associació de Glosadors l’any 2008 i la creació d’un portal web (www.glosadorsdemallorca.com) que centralitza tota la informació i l’agenda dels glosats, consolida el renaixement d’una glosa que s’enfila de nou cap amunt, orgullosa del seu passat insurrecte i del seu present combatiu.
L’emergència d’una nova generació de glosadors (aproximadament uns trenta) pletòrica d’energia i talent, augura un futur immediat ben falaguer per a la glosa mallorquina.

 

Mostra de glosa de Mallorca, a la plaça Xica de Mataró

 

 

Articles i enllaços

Comparteix recurs