Glosateca

Recurs

El garrotín

Comparteix aquest recurs
Garrotin Fotografia Xavi Rué

Informació extreta del Manual de Glosa (Cor de Carxofa) i el llibre Pensar en vers de Josep Vicent Frechina.

 

Història i origen

Resulta impossible esbrinar si el garrotín té els seu origen en alguna dansa al·legòrica de caire guerrer, procedeix d’Astúries o està emparentat amb la farruca (un pal de flamenc). L’únic fet constatable és que, quan a principis de segle XX, el ball del garrotín esdevé una moda omnipresent a teatres, cafès i festes urbanes de qualsevol mena, amb diverses balladores disputant-se’n el regnat, ja s’alcen les primeres veus reclamant la filiació lleidatana del gènere. Es cantava i es ballava en reunions festives, celebracions de Carnestoltes, casaments, saraus i festes de tota classe i condició.

La seva gènesi pot situar-se en un moment indeterminat del segle XIX. Nascut a Lleida o arribat amb algunes famílies gitanes que s’hi instal·laren, el cert és que la ciutat l’ha fet seu i l’ha imbuït amb un imaginari molt singular, configurat durant el primer terç del segle XX: el de la Lleida carrinclona. Carrincló vol dir boig en la llengua dels gitanos de Lleida: boig en un sentit còmplice i positiu, disbauxat, una mica poca-solta.

La tonada

Normalment les quartetes son contestades amb una tornada que, inicialment, sembla que era “ Al garrotín, al garrotan, a la vera, vera, vera, vera2 van”, fins que es va popularitzar la tornada amb al·lusions a l’església de sant Joan,”Al garrotín, al garrotan, a la vera, vera, vera, de sant Joan. Els garrotins antics tenien un aire més lent i parsimoniós, mentre que l’actual ha passat definitivament pel tamís de la rumba.

Una bona tonalitat és sens dubte el Re major, i cada glosador pot adaptar la manera de cantar a l’alçada de la veu, segons l’harmonia, que és tota l’estona un compàs de la setena i un altre de Re major. Al tercer vers, tanmateix, es pot substituir l’acord de Re per un Si bemoll setena, un Sol setena, un Re menor o bé disminuït. El ritme és el mateix que el d’una rumba lenta.

Estructura

Consta d’una cobla de quatre versos amb assonància o consonància dels parells. Es canta amb un estil vocal sil·làbic, amb molta llibertat melòdica i rítmica, d’acord amb el caràcter de la glosa i del mateix glosador.

Un vers i una tornada improvisats amb l’estil molt personal d’en Parrano

Jo soc mestís sí senyor
i a mi em diuen el Parrano,
la meva mare era paia
i el meu pare un gran gitano.

Al garrotín, al garrotan, vera vera vera vera de San Juan.
Ai garrotín, ai garrotera, vaig passar per a Bellpuig per anar cap a Cervera.
Ole ole ole ole ai ai…

Cantadors històrics

Enric Pubil Lo Parrano (1913-1987), i Joan Rodés, lo Marqués de Pota (1933-2012) comparteixen el seu origen mestís, mig paio mig gitano, la seva carrera artística gestada en cabarets, i ostentaren la corona de reis del garrotín. Abans que ells cantaren Manel Pubill el vell Parrano , l’oncle Faraon o Joanet Terrines.

Moment actual

Durant la dècada de 1980, el garrotín lleidatà viu un primer rebrot important amb l’enregistrament del disc Lleida Carrinclona 1 (1986), protagonitzat pel Marqués de Pota, Lo Parrano i Carles A. Juste Beethoven – que esdevindrà l’hereu legítim de tots dos.

El garrotín, però, on més ha arrelat ara és en les noves formes de cançó improvisada participativa, gràcies a la seva tonada encomanadissa, el seu conegudíssim refrany i l’aire rumber i festiu de les improvisacions.

A travès de Carles Belda i Helena Casas amb el grup Pomada el garrotin arriba a Sabadell per establir-hi una base entre el col·lectiu de la Sèpia verda. El 2018 fa 20 anys que se celebra cada any el Concurs de Garrotins a la Festa Major.

Darrerament Lleida ha creat una ruta del garrotín per mantenir viu l’imaginari construït al seu voltant. També s’hi celebra cada any la Diada del Garrotín.

Una de les expressions més modernes del garrotin és el famós #garrotuit, una etiqueta que fan servir molts tuitaires per fer garrotins a les xarxes socials.

Articles i enllaços

 

Comparteix recurs