Glosateca

Recurs

Entrevista a Josep Casadevall, «Carolino»

Comparteix aquest recurs
Corrandes d'en Carolino

LES CORRANDES D’EN CAROLINO

 

Va ser a partir de les primeres caramelles de 1968 que ens va dirigir el mestre Ernest Morató, perquè li ho vam demanar,  que en Carolino¹ va començar a despuntar, acompanyat a la guitarra per mi, com a solista de corrandes amb la seva veuarra. La lletra de les corrandes les vam escriure en grup. Ell les interpretava tan bé que no li feia falta dur-les escrites. És més, en el foc de camp que vam fer per Sant Joan d’aquell any ens va sorprendre a tots amb la seva capacitat d’improvisació. Ens va repassar a tots! “Un noi el coll estirà/ i unes corrandes cantà./ Critica tots els presents/ i es queden tan somrients”, diu l’Auca del foc de camp, la primera auca feta per mi i dibuixada per ell.

La melodia que cantàvem l’havíem apresa de petits, de sentir-la cantar als nois més grans com ara el meu germà Cinto.  Sempre més m’ha quedat a la memòria amb lletres com aquesta:

De corrandes n’hem cantades 

i amb aquestes faran cinc. 

Alceu-me la camisa 

i veureu el cul que tinc.

 

    O com aquesta que no vaig entendre fins que vaig ser adolescent:

 

A l’altra banda de Figueres

vaig anar a collir bolets,

vaig trobar unes camalligues

i uns botons de calçotets.

 

     I la tornada: Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella, oidà, oidà, per poder fer un berenar

 

En les caramelles de 1969 ja no dúiem els versos escrits per cantar corrandes i en Casadevall,  feia i desfeia com a solista. Aquell any però les vam cantar amb una altra melodia, la d’en Josep Teixés², que jo havia après al Seminari de Vic. Encara en guardo la partitura ciclostilada:

 

Escolteu corrandes de coses viscudes

i d’altres tingudes per un gran secret,

aquell que es molesti que no s’hi enfadi

i aquell que li agradin rigui sens parar, 

que essent avui caramelles, ben net i clar, 

volem dir amb corrandes allò que ens plaurà,

ben net i clar, sens molestar, ja la corranda va acomençar.

 

Com a resposta es repeteix a cada vers: 1 Gira-li, 2 Tomba-li, 3 Gira-li, 4 Tomba-li el barret ja està fet. Ai, gira-li el barret i tomba-li…

Poc pensàvem que aquestes tonades cinquanta anys després es cantarien arreu i que arreu dels Països Catalans serien conegudes com les corrandes d’en Carolino!

Per cert,  en Josep no va participar cantant en les caramelles de de 1970 ni de 1971, en què vam continuar cantant corrandes: havia mig deixat Joventut Verdaguer (en els  àlbums no consta com a soci, tot i que hi col·labora com a dibuixant) perquè s’estimava més anar a veure l’Angelina, la seva futura esposa, amb qui començava a festejar.  

L’interès pel tema va sorgir gràcies el Grup de Recerca d’Osona que va entrar en contacte amb el Tradicionàrius i va fer conèixer dos folguerolencs que acabarien essent famosos, en Roviretes i en Carolino. 

 

Joan Vilamala, Fragments d’unes memòries


  1. Josep Casadevall, àlies Carolino;  nom que li va posar el meu avi quan en Josep venia a jugar a casa meva perquè teniu una germana que es deia Carolina. En morir ella, de càncer i jove, es va fer seu el motiu i sempre més l’ha dut en honor  de la germana.
  2. Josep Teixés i Mestres. Músic i compositor i artista polifacètic, nascut a Barcelona també va escriure sardanes, valsos i altres composicions. Als anys 40 Teixés treballava de professor a Ripoll i hi va conèixer un company que era de Santa Eulàlia de Riuprimer. Van fer amistat i al cap d’un temps, en Teixés va anar a viure a Riuprimer. Bohemi com era, vivia a casa del seu amic. Va impulsar moltes iniciatives amb el jovent com una coral, teatre, i amb l’Associació “La Flor” va tirar endavant les caramelles i va compondre aquestes corrandes (informació rebuda de Laia Pedrol). Això explica que a finals dels anys 50 del segle passat ja es cantessin al Seminari de Vic i que encara avui es cantin en les caramelles de Vic, Folgueroles o Cabrianes, al Bages.