Glosateca

Recurs

Corrandes

Comparteix aquest recurs

Informació extreta del Manual de Glosa (Cor de Carxofa) i el llibre Pensar en vers de Josep Vicent Frechina.

 

Història i origen

Les corrandes de caramelles formen part dels rituals de pasqua que se celebren al Principat de Catalunya. Es canten durant la ronda que es realitza per les cases i masies del poble durant el dissabte de Glòria.
Històricament, la colla de caramellaires estava constituïda per un grup de joves, un músic llogat – flabiolaire,graller,acordionista, violinista, clarinetista…- i un cantador de corrandes especialitzat i també llogat en la majoria de casos.

El cant de les caramelles era una ronda de capta i es rondava a totes les cases, exceptuant les que estaven de dol. En arribar a la casa, els joves cantaven els goigs de la Mare de Déu i, en acabar , el corrandista improvisava corrandes d’alabança a tots els ocupants de la casa, amos i criats.

Joan Amades transcriu un document que ens permet documentar les caramelles ja en el segle XVI.

 

 

La tonada

Tot i que hi ha moltes melodies de corrandes, actualment les que més es fan servir per fer cançó improvisada són les Corrandes d’en Carolino de Folgueroles, i les Corrandes de Beget. Tot i que menys sovint, també s’utilitzen les Corrandes de Rosselló.
El cant tradicionalment es fa sense acompanyament, a pèl, si bé es pot acompanyar amb acords. Cal tenir en compte que el glosador, si vol i pot, ho fa amb ritme, però si li cal pot frenar i cantar amb ritme pausat i lliure, per tenir temps de pensar. Llavors els músics acompanyants han de seguir el glosador, marcant les síl·labes fortes i esperant-lo, com en estil recitatiu.

El to habitual d’en “Carolino” és Do major, però resulta una mica agut per a molta gent, especialment per a les dones que solen fer-lo en La. Les Corrandes de Beget se solen fer en Do. Una bona opció és que cada glosador agafi el seu to i la tonalitat es vagi adaptant a les circumstàncies. S’alterna amb una tornada que pot ser instrumental o cantada, com aquesta de caramelles: Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella, oidà, oidà, per poder fer un berenar. En el cas de les Corrandes de Beget tralaralà laralalalà.
La tornada es pot introduir després de cada vers o al cap d’un nombre de versos.

 

Corrandes d’en Carolino – Immaculada Tubau, Ramon Terricabras i Irene Marginedas

 

 

Estructura

Són cobles de quatre versos amb assonància o consonància dels parells, que acaben amb paraula aguda. La tonada demana rapidesa de reflexos. Hi ha dues frases musicals seguides i a cada frase es canten dos versos, tot d’una. Corrandes de Folgueroles improvisades per Josep Casadevall Carolino, i tornades participades pels assistents (Roviretes et al. en un casament, Ramon Manent et al. en un aplec):

Les corrandes que ara canto
en són per un casament,
per ajudar la parella
a pair bé el sagrament.

Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella,
oidà, oidà per poder fer un berenar.

Que cantem unes corrandes
ara m’acaben de dir
diu que és la millor recepta
per poder el dinar pair.

Oidà, oidà, corrandes aquí a Roda,
oidà, oidà, hem vingut a cantar.

 

 

Cantadors històrics

L’anomenada dels corrandistes més coneguts s’ha dissolt en el temps i amb prou feines se’n recorda algun com Josep Simon Pep de Sovelles i en Parera (1949). El grup de Recerca Folklorica d’Osona en documentava uns quants de la comarca d’Osona en el seu treball dobre el folklore de Rupit-Pruit (1983): Josep M. Vila el Correu de Pruit, Pere Moles, de l’Esquirol; Miquel de Can Barrera i Francesc Banús.

 

 

Moment actual

En l’actualitat el més conegut és Josep Casadevall qui improvisa corrandes durant el cant de caramelles, però també en altres ocasions com casaments, festes familiars o en les festes Verdaguer o glosa satíricament l’actualitat del poble de Folgueroles. La seva de dedicació a la improvisació poètica té l’origen en la recuperació del cant de caramelles per la banda de la Joventut Verdaguer a les acaballes de la dècada de 1960 i les van aprendre del conegut flabiolaire del poble Josep Verdaguer Roviretes, qui després va acompanyar Carolino molts anys. La popularitat de Carolino traspassa les fronteres del seu àmbit d’acció quan, de la mà de Ramon Manent i de Francesc Tomàs Panxito, intervé en alguns festivals folk que comencen a celebrar-se en diferents punts de la geografia catalana.

Com molts altres gèneres de cançó improvisada, les corrandes s’han reciclat fora del seu context tradicional i són un dels recursos musicals més utilitzats en la introducció de la improvisació poètica a l’escola. També molts grups i cantants de folk català les han incorporades als seus repertoris on ha tingut especial incidència el model de corrandes recollit a Beget, durant la dècada de 1970, per Jaume Arnella, Amadeu Rosell i la colla agombolada al voltant d’El Sac de Cançons ( Arnella 2001).

Cada any se celebra el Combat de Corrandes de Montagut, a Montagut i Oix, la Garrotxa, on es dóna el títol de Corrander/a Major.

Combat de Corrandes de Montagut 2018

 

 

Articles i enllaços

 

Comparteix recurs