Glosateca

Recurs

Cant valencià

Comparteix aquest recurs

Informació extreta del Manual de Glosa (Cor de Carxofa) i el llibre Pensar en vers de Josep Vicent Frechina.

 

Història i origen

Està conformat per dues modalitats de cant: el cant d’estil i les albaes. Totes dues s’interpreten encara avui en multitudinàries rondes nocturnes- dites guitarraes en el primer cas i nits d’albaes en el segon- i eixigeixen unes condicions vocals privilegiades, tant en volum de veu com en tessitura.

Els textos que es canten en les interpretacions de cant d’estil o les albaes són improvisats in situ pel cantador o més sovint, per un versador especialista. Així, el versador, plantat al costat del cantador, li dicta la cobla a cau d’orella vers a vers.

El cant valencià d’estil, tal com es coneix avui, va anar agafant forma els segles XVIII i XIX, adoptant expressions primigènies de cant, i cap al 1870 ja va quedar força establert i documentat.
La pràctica s’estenia des de la Plana de Castelló fins a l’Horta d’Alacant.Totes aquestes formes de cant són d’una gran especialització i lluïment vocal, amb un estil fortament melismàtic, com passa en alguns altres gèneres veïns (jota de estilo aragonesa, cante flamenc).

 

 

 

La tonada

Són cants d’interpretació individual semiadornats o melismàtics. Es canten a l’aire, és a dir, amb una llibertat rítmica que qüestiona, en el cas del cant d’estil, el ritme mesurat de l’acompanyament instrumental.

El cant d’estil s’acompanya de rondalla mixta de vent i corda – guitarra, guitarró, clarinet, trompeta, i trombó-.i el conformen una sèrie de tipologies de cant que reben el nom genèric de valencianes i els noms específics d’u, u i dos, u i dotze i riberenques. Musicalment, les quatre modalitats pertanyen a la família del fandango .L’u és una variant molt comuna del que s’anomena fandangos del sud (malaguenya, ball de la safanòria a Alcoià, la sandinga a Xixona, les marineries a Castelló de la Plana, la villanera a Ibi,etc). L’u i dos i u i dotze no tenen parangó amb cap altra espècie coneguda; el fet que posseeixen alguns trets característics de la jota ha fet que se popularitzara la seua denominació com a “jotes valencianes”. Però la seva naturalesa està més pròxima als fandangos. Entre ells es diferencien per la diferent tonalitat amb que es realitza l’acompanyament.

Quant a la dinàmica d’una ronda d’albades, hi ha feina per a cinc persones. La dolçaina i el tabal executen una introducció musical (La3) que dóna pas al cant (Do#4), que s’interpreta sense cap acompanyament. Cal que hi hagi un versador. Aquest dicta a l’orella els dos primers versos que improvisa al primer cantador o cantadora, que els canta (primer vers, segon vers i repetició del segon). Mentrestant, el versador continua dictant a cau d’orella la conclusió de l’estrofa (tercer, quart i cinquè versos) a l’altra cantadora o cantador, que els canta tot seguit. Una vegada acabada l’estrofa, tornen a intervenir la dolçaina i el tabal.
Sol haver-hi un altre personatge, anomenat llister, que és qui suggereix les temàtiques que cal tractar i documenta el versador. Es pot cantar pla (amb poca ornamentació) o bé més requintat (ornamentat amb melismes). És per això que hi participen cantadors d’ofici i, eventualment, també aficionats amb capacitats reconegudes.

Albaes Xavi de Bétera i Mari Carmen

Estructura

 

Les albaes tenen 4 o 5 versos heptasíl·labs.(Rima ABABA o ABAB)
L’u: sis “terços” (frases musicals) amb 4 o 5 versos heptasíl·labs.
L’u i dos i l’u i dotze: set terços en les quals es reparteixen 4 o 5 versos (dit ‘paraules’ en l’argot del cant). Rima ABABA o ABAB.
Riberenques: sis “terços” amb 4 o 5 versos heptasílabs (rima ABABA o ABAB).
Respecte a la forma poètica (cinc versos ABABA), no es demana rigor quant a la rima –tot i que es valora molt la consonància–, però sí correcció mètrica i, sobretot, bellesa formal i claredat conceptual, aspectes que ajuden els cantadors a poder esplaiar-se en les seves interpretacions i improvisacions melòdiques.

La’n comence molt content
perquè l’afició no es perga
i l’acabe atentament
saludant hui a la corda
i a la música de vent.

Una mà molt generosa
deixa lliure al rossinyol;
lleva la porta a la gàbia
i lliga al pardal pel col

Cantadors històrics

Entre els versadors que també han sigut cantadors destaquen Josep Garcia Maravilla, Vicent Bernabeu Carabina (1849-1914), Evaristo Payà (Alcoi, 1874-1951), Francesc Albert El Muquero (Burjassot, 1875-1954), Francesc López el Cabiscol (Campanar, 1883-1928), Miquel Marco el ceguet de marjalenes (Marjalenes, 1888-1940), Antoni Fèlix, el Ruc del Puig, (El Puig, 1890-1940), Sixto Fèlix Sixto del Puig (El Puig,1901-1969),Vicent Peris el Xiquet de Paterna (Paterna, 1904-1939), Concepció Gil Conxeta la del Mercat (València,1910-1998), Manuel Marxal el Xiquet de Mislata (1918-1993) Josep Estellés El xiquet del Carme (València,1937), Josep Bahilo (Sagunt 1940-2011), Enric Pastor Pastoret (València,1941) Vicent Izquierdo o el Naiet (Bétera,1949) o els actuals cantadors d’albaes de Xàtiva que es versen ells mateixos: Paco Roca, Gachi, Poma, Gallo, Òscar Roca.

I entre els versadors especialitzats hauríem d’anomenar Quelo de la Romera, el tio Bruno del Puig, el gran Manuel Ortí el tio Nelet (Alqueria del Corredor, Sant Isidre 1900-1976), Paco Ortí (Alqueria del Corredor, Sant Isidre 1940-2013), Lluís d’Alfarb, Enric Gironés, Josep Martínez (Xàtiva,1953-2007) Francesc Nicasio Paco de Faura, Salvador López Voro de Paterna, Àngel Roca (Llocnou d’en Fenollet), Vicent Ribelles Vicent de Rosa (El Puig), Carles Bahilo (El Puig), Josemi Sánchez (València), Juan Sebastià Juan d’Anna (Puçol), etc.

Albaes Xiquet de Bétera i Conxa del Mercat.

Moment actual

En els darrers anys s’ha assistit a una progressiva recuperació de la presència pública del cant valencià i a un increment del seu prestigi social. La publicació de l’Antologia del Cant Valencià d’Estil (1915-1996) suposa un autèntic revulsiu que acaba de dinamitzar una conjuntura decididament favorable per a la repopularització del cant d’estil: creix el nombre d’escoles on s’imparteix l’ensenyament del cant; s’organitza, el 1998, el primer Dia del Cant Valencià d’Estil que des d’aleshores no ha deixat de celebrar-se inclòs en el programa d’actes del 9 d’octubre, s’aprova l’any 2012 la inclusió del cant valencià als conservatoris; i noves generacions hi redescobreixen una eina comunicativa d’enorme poder expressiu.

 

Articles i enllaços

 

Comparteix recurs