Glosateca

Recurs

Cançó de pandero

Comparteix aquest recurs

Informació extreta del Manual de Glosa (Cor de Carxofa) i el llibre Pensar en vers de Josep Vicent Frechina.

Història i origen

 

Anomenades també “cançó de tambor” o “cançons de timbal”, formaven part d’un ritual de capta històricament vinculat a les majorales de la confraria de la Mare de Déu del Roser.

Eren unes quadrilles o trios de dones que cantaven versos improvisats dedicats als presents. Una d’elles tocava el pandero quadrat: un instrument més aviat gros,d’uns 40 centímetres o 50, amb pell de cabra, pintat amb una imatge de la Mare de Déu en un costat i un ram de flors a l’altre, que podia tenir a dins altres instruments, com ara picarols. Les majorales anaven a cantar a les cases on hi havia bateig o noces, a casa del batlle per Corpus, quan el bisbe feia alguna visita pastoral o per la festa major. Cantaven en el moment del llevant de taula, és a dir, a la sobretaula, i amb això recaptaven fons per a la Mare de Déu, per al vestit, els ornaments… i per sufragar despeses de la mateixa festa.

El seu us s’ha documentat a les dues vessants del Pirineu i a totes les comarques interiors del Principat des de l’Urgell i la Noguera a la Ribera d’Ebre.
El primer esment de què en tenim notícies remunta a una data tan reculada com el 1507, en un albarà conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera.

Les cançons de pandero s’havien cantat a totes les terres de llengua catalana, des del Rosselló fins al País Valencià i des d’Aragó fins a Sardenya, segons Cogul. En el temps d’aquells folkloristes, la tradició ja s’havia gairebé perdut, i ara que ja fa algunes generacions que ha caigut totalment en desús ressorgeix un embrió del que sembla que serà una nova pràctica que pot tenir referents de l’antiga.

 

 

La tonada

Les cançons rara vegada s’improvisaven es tractava més aviat, d’improvisació contextual: la recomposició in situ de cada cançó recombinant una base de versos preexistents i afegint els elements necessaris per adaptar-la al context en el qual es canta.

No hi ha una sola melodia. De fet, se’n van recollir desenes, com també de ritmes: binaris simples, ternaris simples, trencats de 5, de 7 i, de manera més freqüent, els sesquiàlters (els compassos que combinen el 6/8 amb el 3/4), per més que no hi ha constància dels patrons rítmics ni dels estils d’execució de la percussió.

 

Laia Pedrol tocant el pandero quadrat

 

 

Estructura

La poesia aquí és una doble quarteta: cada part té les seves dues rimes, i una coincideix a les dues parts. No tan sols aquesta rima coincideix, sinó sovint fins i tot un vers sencer o potser dos, que fan el recurs del ritornello (repetició d’un vers totalment o parcialment).
Malgrat tot, es pot versificar de moltes maneres. Aquest és només un dels casos recurrents als documents recollits fa un segle i mig.

Donzelleta agraciada
a qui vos compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
us comparo per blancor,
a les roses del roser
us comparo per l’olor.

Popular

 

 

Cantadores històriques

Teresa Aran Toldrà, de cal Mingo, 68 a. (1983), Ulldemolins.
Mundeta Fernàndez Gil (89 anys) 1986, El Masroig (Priorat).
Joan Asens i Aguiló, (1991). El Masroig (Priorat).
Francesc Vernet i Mateu, 62 a. (1991). El Masroig (Priorat).
Maria Estadella, 85 a. (1987). La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre).
Angelina Llurba, 78 a. (1983). Ulldemolins (Priorat).
Jaume Llurba Alabart, 80 a. (1986). Ulldemolins (Priorat). Entre d’altres.

 

Moment actual

Darrerament les cançons de pandero viuen un procés de recuperació descontextualitzades al ritual al qual pertanyien i emmarcades al moviment generat al voltant del folk i de la cançó improvisada. Grups i intèrprets com La Rural i Miquel Àngel Tena, Marcel Casellas, De Calaix, Coetus, Les Majorales de la Nit, Sol i Serena, Guillem Ballaz, Krregades de romanços o Tornaveus han fet servir el pandero quadrat en els seus concerts – interpretant cançons de pandero o com un instrument de percussió més al servei de la pròpia proposta estètica. Ballaz, concretament, ha confegit un espectacle complet al voltant de les cançons de pandero passades pel seu filtre personal: “Projecte Pandero”, materialitzat en un disc homònim.
Molt recentment, a més, s’han revitalitzat les iniciatives d’estudi i difusió de l’instrument, el repertori i el ritual amb dues fites importants: el programa “Cantar amb el pandero” promogut per Carrutxa i la inauguració de l’exposició itinerant “Cançons de pandero” produïda pel Museu Etnològic de Barcelona.

El grup de de cançó De Calaix.

Articles i enllaços

 

Comparteix recurs